1. HISTÒRIA

HISTÒRIA DELS ARMATS DE LA SANG DE REUS

 

  A la ciutat de Reus, l’any  1705  apareix, per  primera  vegada en  processó, una cohort de soldats romans, coneguts popularment   com els “Armats“, segons  reflexa  el text de l’acta corresponent al Llibre d’actes de la Sang de 1705 ( Acta 10, 3, 1705):

 

“…fouch proposat y advertit que per més lluiment de las ditas professons de la Setmana Santa fora bo lo anar dotse armats y un capità darrera lo St. Sepulcre”, acordant-se”.

 

 

            

 

 Aquell any desfilà la cohort romana darrera el Sant Sepulcre, pels carrers de Reus amb el seu “Capità Manaies“, el centurió. Sembla entrany imaginar avui dia tenir una imatge dels Armats actuals desfilant darrera de la processó i no davant com ara ho fan.

 

La formació dels Armats de la Sang des del principi ha estat vinculada i administrada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus. Aquesta institució de la nostra ciutat té més de 450 anys d’història (1555).  

                                     

La Reial Congregació té avui dia diferents seccions en el seu organigrama: les Senyores i Senyors de la Mare de Déu de la Soledat, els Cavallers del Sant Sepulcre, l’Escolania i Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang,  les Senyores Cambreres del Sant Crist de la Sang, els Senyors Ex-Clavaris de la Sang, els Srs. membres de la Junta de Govern de la Reial Congregació i, és clar, els ARMATS DE LA REIAL CONGREGRACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG  DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST DE REUS.

               

Des dels seus orígens, els Armats de la Sang han tingut alts i baixos, han soferts variacions, però sempre han rebut tot el reconeixement dels reunsencs en la seva dilatada trayectòria. L’any 1741, fadrins forasters demanen a la Congregació els vestits dels Armats, que els hi són concedits amb la condició de conservar-los o fer-los nous en cas de que es malmetessin (Llibre d’actes de la Sang: Acta 19, 2).

 

El 1828, la Congregació tingué difilcultats per a subvenir les despeses ocasionades pels Armats, la Junta de Govern rebaixà el salari de cada Armat de 12 rs. a 10 rs. , fent el sentinella durant l’estada del Santíssim al Monument dos d’ells a la porta i desprès al costat del Sant Sepulcre. Es produiren algunes baixes, tot seguit coberts amb components nous (Llibre d’actes de la Sang: Acta 30, 3).

 

L’any 1829 es presentaren una munió de joves sol.licitant poder ser Armat , amb la promesa de millorar els trajos antics i demanant els 10 rs. acordats l’any anterior. La Junta aceptà recomanant-los que acabada la Setmana Santa tornessin els vestits. Sortiren 15 Armats (Llibre d’actes de la Sang: Acta 22, 3, 1829).

 

Més tard, l’any 1840 foren demanats per fer una representació teatral, però es feren malbé i es van perdre peces (Llibre d’actes de la Sang: Acta 23, 3, 1840).

 

El 1842 es tornen a presentar joves per fer d’Armat, la Junta de Govern determinà que pagant-se ells les cuirasses, la Junta els hi proporcionaria unes capes de color carmesí, de llana, i els donaria 10 rals de ri a cadascun.

 

Fins a l’any 1844, el nombre d’Armats no sobrepassà el de divuit. I amb el fi que poguessim desfilar quatre de fons, el 1845 s’acordà encarregar dos vestits més, éssent vint el nombre que integraven la cohort (LLibre d’actes de la Sang: Acta 21, 4).

 

L’any 1852 el nomenament de Capità Manaies fou objecte d’elecció, guanyà lo que es presentava per oferir-se a ser-ho gratuïtament (Llibre d’actes de la Sang: Acta 16, 3, 1852).

 

El 1861 es llogaren vestits a Barcelona per una nova formació (Llibre d’actes de la Sang: Acta 16, 3, 1861). I l’any següent va introduir-se una cohort infantil (Diario de Reus 18 abril 1862).

 

El 1889 el Capità Manaies desfila muntat a cavall (LLibre d’actes de la Sang: Acta 21, 4, 1889 i Heraldo de Reus 15 maig 1926).

 

Un fet llegendari i molt de casa nostra succeí l’any 1876 en fer la “Cadena“, davant de la casa de l’alcalde Joan Grau i Companys, al carrer de la Presó, el Capità Manaies nomenat Pere Guinovart i Porta, morí sobtadament. La gent que va veure com es desplomava va atribuí la seva mort a un suposat cop errat del pal del guió, damunt del dit gros del peu, en comptes de picar a terra. (LLibre d’actes de la Sang: Acta 20, 3, 1876).

 

A l’inventari de 1891, trobem: “…1 trajo antic de Capità Manaia, 1 trajo nou de Capità Manaia (de 1877); 20 trajos comparsa i 9 trajos comparsa”.

 

Anys més tard, el 29 de desembre de 1904, els vestits dels Armats es vàren fer servir per a la cavalcada de Reis.

 

El 1929, la Congregació adquirí sandàlies i mitjes noves, i segons l’inventari de 1933, l’entitat comptava amb 18 vestits de soldats romans i un vestit i un penó per al Capità.

 

Tots els esforços de darrers anys es perdè el 1936, amb motiu de la guerra.

 

Acabat el conflicte civil, fou precís de recomençar l’establiment dels Armats. Ja l’any 1942 es tractà de vestits, però caldria esperar, dons llavors havien moltes coses que reclamaven l’atenció preferent de la Congregació. De moment es llogaren vestits a una casa de Barcelona (Llibre d’actes de la Sang: Acta 31,3).

 

 Essent Clavari l’any 1945 el sr. Pere Vidiella s’encarrega un proyecte de confecció de vestits i armadures noves per Armats, l’any següent es creà una comissió per la compra dels vestits nous (Llibre d’actes de la Sang: Acta 15, 2), però no serà fins l’any 1948, concretament el 22 de febrer, quan la Congregació anuncia que aquell any hi haurà vestits d’Armats de propietat. I finalment, es fa la història del fet de desfilar els 50 armats ben equipats pels carrers de Reus (Llibre d’actes de la Sang: Acta 16, 3, 1948).

 

Durant els tres anys següents, la Congregació, per tal d’eixugar el deute dels Armats, 50.000 ptes. de llavors, va fer derrames als congregants, va obrir subscripcions populars i fins i tot molts joves es vàren oferir per estalviar jornals. Però quan un objectiu es proposa s’aconsegueix, el 26 d’octubre de 1951, la Junta fa constar la satisfacció d’haver-se eixugat el deute de 50 vestits d’Armat (Llibre d’actes de la Sang; Acta 16, 12, 1951).

 

Durant els anys següents, la Congregació anava milloran les mitjes molt sovint degut al desgast que ocasionava el fet de fer el pas de l’Armat de la Sang reusenc.

 

A l’inventari de la Reial Congregació de 1973, consta els 50 vestits romans amb les seves alabardes (llances). Cal recordar que als inventaris anteriors a 1948, la Cohort Romana no sobrepassà mai de 20 armats; i que els inventaris dels segle XIX reflexava que els Armats duien sabres, o bé de fusta o de llautó……

 

Lamentablement durant la situació social dels darrers anys del franquisme i, sobretot, en els anys durs de la transició espanyola marcaren als Armats, i la seva popularitat i el seu prestigi s’és borra en un tres i no res. L’esquadra romana tingué grans dificultats per mantindre any rera any la cinquantena d’Armats. Cada any s’escurçava el nombre. Això no vol dir que s’ha de menysprear la feina, feixuga i poc agraïda per mantindre, en aquells durs anys, la tradició dels Armats de la Sang, tant per part de la Junta de Govern de la Reial Congregació com pel Capità Manaies de llavors el Sr. Miquel Celma i Roig. Però, amb la recuperació de la Processó del Sant Enterrament l’any 1981, essent Clavari el Sr. Rodolfo Massó, i coincidint amb l’entrada de joves a la Junta de Govern en els clavariats successius; s’inicià un canvi radical i profund dins del tarannà dels Armats de la Sang, que avui dia, encara rep fruits d’aquell any.

 

Es reorganitza l’estructura de direcció de l’esquadra romana, es manté amb molta cura les escasses i deteriorades trentena d’armadures que existien,  es reforcen amb solemnitat les Vetlles al Sant Crist de la Sang en tots els actes que presideix, es crea un clima de germanor i entesa entre Ex-Clavaris, Junta de Govern i Armats de la Sang, es reivindiquen de fer unes noves armadures; s’obté una estreta col·laboració amb l’Associació de Confraries de Setmana Santa de Reus, s’edita anualment un Opuscle que enguany s’escau la dotzena edició, entre altres.

 

Tot aquest esforç es veu premiat quan l’any 2007 s’aconsegueixen 30 noves vestimentes i armadures pels Armats de la Sang, i l’Excm. Ajuntament de Reus atorga la Menció Honorífica Municipal en motiu dels 300 anys d’Història de la seva primera aparició.

L’any 2010, la Generalitat de Catalunya va declarar “Les Tres Gràcies” com element festiu patrimonial d’Interès Nacional. Aquesta proclamació inclou la processó del migdia del Divendres Sant, la Funció de l’Agonia o de les Set Paraules, i la processó de Retorn on es celebra les emotives “Tres Gràcies”, que té lloc just abans que la imatge del Sant Crist de la Sang entri de nou a l’església de la Sang. Tots aquests actes estan organitzats per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist . Les dues processons i l’Acte de les Tres Gràcies són, sens dubte, l’eix central de la Setmana Santa reusenca que destaquen per la seva llarga tradició i la gran popularitat, on els Armats de la Sang de Reus tenen un important rellevància durant el gruix de l’acte de Les Tres Gràcies, com els Tres Cops de Llança del Capità Manaies i el Toc de Silenci del Caporal Corneta de l’esquadra romana.

S’està treballant actualment en la construcció d’un Armer on dipositar durant l’any les llances, escuts i els instruments musicals en un lloc més assequible i aprop de la Sala d’Armats que té el Temple de la Reial Congregació de la P. Sang.

Els Armats de la Sang de Reus volen realitzar una memòria històrica des de la seva fundació. Fins l’actualitat ja s’han publicat vàries recerques, entre les quals la vida dels Capitans Manaies històrics reusencs.